diumenge, 30 de març de 2014

Capítol 2



L’Arturo recordava molt el seu avi. Era un home que aparentava ser mes jove, gracies a una espessa tofa i un bigoti de pel molt negre. Aviat, però, el seu riure franc i sorollós deixava veure les empremtes que el traginar dels anys havia deixat en la seva boca, amb mes caiguts que sobrevivents. Mai s’havia atrevit a preguntar-li a la mare, però tenia la ferma sospita de que ella procurava evitar al seu pare tan com fos possible, potser per roig, potser per camperol, potser per dir les coses clares en uns temps foscos. Malgrat això, o potser a causa d’això, ell s’esforçava per col·leccionar com tresors tots els moments que passaven junts. L’avi vivia en una caseta, poc mes que una barraca, d’una sola habitació. Quan no era al camp, li agradava seure al pedrís que tenia a tocar de la porta, i llegir, amb el nas fregant el paper, un diari, no importava de quan, aturant-se desprès de cada noticia per comentar-la amb una sola paraula, a cops un elogi, a voltes un plany, les mes de les vegades un insult, mes ben dit, l'insult, l’únic insult que es dignava adreçar a aquells- polítics, militars, esportistes- les rucades dels quals eren suficientment importants per aparèixer al diaris. ¡IDIOTO!, tronava mirant el diari com si aquest pogués fer arribar el seu menyspreu arreu. En aquell temps i aquell país, les dones tant sols apareixien en els diaris en les planes de societat, que ell ignorava sistemàticament, i l’Arturo mai no va sentir de boca del seu avi l'insult pronunciat correctament, que ell creia reservat al sexe femení.
L’avi, -i ell va començar a imitar-lo a una edat molt tendra i encara no havia parat- també llegia llibres quan en tenia ocasió, i de un d’ells, una novel·la de bandolers, rememorava una frase que li agradava moltíssim. Era una exhortació a la lluita, inflamada  de passió guerrera. La frase deia així: ¡Ahora o nunca  es la ocasión de demostrar que no comes tu pan sin ganarlo, aquí va de fuerza a fuerza, a ellos si eres hombre!.
Segons li deia l’avi, i ell va creure durant molts anys, als policies i soldats els deien aquesta frase just abans d’escometre un perill, i si algun d’ells flaquejava en sentir-la, era espitjat cap a l’enemic per les baionetes dels seus companys, amb un rètol penjat del coll:COVARD.
Encara avui, quant empunyava un arma, les mes de les vegades per un exercici, esperava sentir-la de boca d’algun superior, o li ballava darrera els llavis quant el màxim responsable era ell.
I ara, desprès de tres mesos a l’acadèmia de Mollet i un munt de papers i tràmits la repetia mentalment per evitar el tremolor de genolls mentre rebia de mans del president de la generalitat la placa de mosso d’esquadra (numero tres de la seva promoció), amb el grau d’inspector de la divisió de menors i se sentia l’home mes feliç de la terra:li conservaven el grau, el seu català ja era perfecte i sense accent, havia trobat un pis, amb un lloguer que podia pagar, al barri de Les Corts, treballar per als nens era la il·lusió de la seva vida i per si fora poc, el seu sou havia pujat en un 40%.
L’endemà, a les vuit d’un fred matí d’abril, al pati de la comissaria del carrer Bolívia, el comissari Pineda va encetar el seu discurs, dirigit a les dues dotzenes de mossos que començaven aquell dia.
-Benvinguts a aquesta seu de la policia autonòmica de Catalunya- Era evident que aquell home no havia necessitat mai a la vida un megàfon, amb la primera frase va sobresaltar a tots els presents i va fer sortir volant els coloms de tot el barri- Farem tot el possible perquè d’aquí a quatre dies us sentiu com a casa, aquí es treballa en equip, mes que en equip, en família! Les formalitats les deixem per quan venen els consellers, vull que em considereu com el vostre germà gran, no em perdeu el respecte i jo no us el perdre a vosaltres. El caporal us dirà a qui us heu de presentar per començar la vostra feina-

2 comentaris:

  1. Haig de tornar a començar pel principi, perquè ja casi no m'enrecordo de la novela :)
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha millorat una mica! Espero que aquest cop sigui mes memorable.
      Petons

      Elimina