dimecres, 26 de març de 2014

Culleres de vora esmolada

Culleres de vora esmolada es la meva primera novel·la.
Cap a l'any 1998 o 1999 vaig entrar a un bar a prendre un cafè i vaig poder escoltar casualment part de la conversa entre dos homes que eren al costat meu; eren oficials o suboficials de la Guàrdia Civil i parlaven dels problemes que els causaven els guàrdies joves d'altres parts de l'estat destinats recentment a Catalunya, ja que eren l'objectiu de dones casades benestants que apreciaven la seva excel·lent·lent forma física i l'anonimat que garantia la seva desubicació. Mes d'un marit - deien- havia arribat a casa i s'havia topat amb unes botes altes i un uniforme verd abalisant el camí del dormitori.
Aquest fou el germen. Els canvis policials i la poca simpatia cap a l'institut armat m'aconsellerien encaminar al personatge cap a la policia autonomica i, dintre d'aquesta, a la subdivisio de menors, encarregada d'una de les seves primeres competencies.
No fou fins al 2004, en que vaig començar a assistir als tallers d'escriptura Tanit, dirigits per la Rosa de Santiago a Sant Andreu de la Barca, que vaig agafar consciencia de que aquella historia es podia convertir realment en una novel·la, que va anar agafant forma fins que a finals del 2011 vaig conèixer la Sílvia Adela Kohan, una eminència de la literatura i l'art d'escriure. Elles i els meus companys de taller han tingut la paciència d'anar polint les innombrables imperfeccions de la obra. Considero que ja no pot ser menys dolenta, aixi que us l'aniré penjant per capítols, juntament amb fotos dels escenaris i altres coses que en facilitin la comprensió.

2 comentaris:

  1. Donç vinga ja tinc ganes de que pengis el primer capítol!!!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Donç vinga ja tinc ganes de que pengis el primer capítol!!!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina