dimecres, 2 d’abril de 2014

La casa taronja




Fa tres estius vaig trobar a la bústia de casa un gran sobre blanc, dirigit a algú que no coneixia.
Preveient aquestes situacions, el propietari m’havia deixat un paper amb els noms de la parella que havia viscut en aquella casa abans que jo, però no s’assemblaven gens al destinatari de la carta.
Mogut per una curiositat que mai abans havia sentit, em vaig adreçar a l’arxiu històric de la ciutat, i vaig obtindre una relació de les persones que havien viscut a casa meva, la casa taronja, des que la van aixecar, ja fa gairebé cent cinquanta anys.
El primer nom de la llista era el mateix que figurava en el sobre blanc.
Una senzilla recerca d’aquells cognoms a la guia telefònica em va donar una resposta, nomes una persona, amb aquells cognoms, a la mateixa ciutat, i amb la mateixa adreça del remitent de la carta.
No era lluny de casa, i m’hi vaig acostar, envoltat per un núvol tant dens d’interrogants que vaig trobar-me dos cops a pic de ser envestit per un cotxe.
M’esperava qualsevol cosa menys un solar buit i una tanca a traves de la qual em sostenien la mirada mitja dotzena de gats de carrer
Al bar que hi havia a pocs metres, em van servir – no per aquest ordre – un conyac doble i mes informació de la que podia assimilar.
El solar ho era des de finals dels anys cinquanta, però abans havia acollit el prostíbul mes luxós de la ciutat, fins que un brot de sífilis que va contagiar gran part de la burgesia local va provocar un enderroc tant hipòcrita i populista com les misses i penitencies que el van seguir.
El propietari del bar, ajudat per un grup de jubilats que jugaven al domino em van donar tot de detalls d’aquell succés, que havien viscut en primera persona en la seva infantessa i del que tot el barri en va anar ple per mes que els diaris no en fessin ressò.
Fins i tot recordaven que hi havia hagut quatre víctimes mortals, tota una família; una parella jove, - mai es va saber qui havia contagiat a qui - , i els seus dos fills bessons. Ningú els coneixia, però tothom sabia que vivien a poca distancia, a la casa taronja.

Maig 2012

3 comentaris:

  1. No havia llegit aquest text :) M' ha agradat molt!
    Petons!

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat molt. !!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Gracies a les dues. Aquest text va néixer tal qual al taller, a partir d'un exercici en el que ens anaven dient paraules que havíem d'encaixar tal com queien.

    ResponElimina