diumenge, 25 de maig de 2014

Pompeu “Peius” Gener



En trobar-me, sobtadament, a Badalona, amb el passatge Peius Gener, vaig googlejar immediatament aquest nom amb una barreja de curiositat i admiració: em fascinen els personatges capaços de passar a l’historia sobre un malnom, i en Peius no em va defraudar.
Pompeu Gener i Babot (Barcelona 1848-1920) farmacèutic,metge periodista, filòsof, escriptor, i per sobre de tot, bohemi, es va relacionar amb el bo i millor de la cultura catalana, espanyola i francesa a finals del S.XIX.
Va escriure teatre, assaig i novel·la i, de entre les que he pogut trobar de les 35 obres que va escriure, destaco: Pasión y muerte de Miguel Servet, d’una precisió històrica tal que arribem a percebre en el clatell l’alè de la persecució de l’infame Calvino, i el breu Los cent Conçeyls del Conçeyl de Cent, escrit amb un català arcaïtzant que pot fer dubtar al despistat de llur antiguitat, fins que l’obre i llegeix coses com aquestes:

May farà discursos bons
qui s’atipi de sigrons

No prenguis may bayns de peus
ab lo mateix vas que beus

Mostren les antiguetats
trastos veyls, sovint corcats

Del cor naixen sentiments
del detras los excrements

los filosops mes sapiens
tan incredols com creyents,
de carn non menjaven gens
        si non tenian.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada