dijous, 5 de juny de 2014

La lambretta (1/3)



En Pere Mata, com tants altres catalanets de la postguerra, no podia ni somiar en comprar-se un cotxe, però si que estava al seu abast accedir a la motorització sobre dues rodes.
La Lambretta 125 de tres velocitats feia molta patxoca a l’aparador de la botiga, però quan es tractava d’utilitzar-la, presentava una sèrie d’inconvenients respecte als automòbils.
En primer lloc, no s’engegava girant amb dos dits una clau, com ell havia vist fer als conductors dels automòbils, sinó que calia donar una enèrgica trepitjada a un pedal ad hoc, i el Pere, que perdia tota la força per la boca, no n’era gens destre.
Panteixant, vermell de suor i de nervis, i amb el turmell sagnant, va desistir d’engegar el motor en el seu primer viatge i va deixar que ho fes el venedor, que donava gracies a Deu de que aquell client tant particular hagués pagat abans de provar la moto.
A pas de bou, sense atrevir-se a posar segona, va trobar una placeta solitària on practicar la tècnica necessària per dominar aquell perillosíssim vehicle, i allà va descobrir el segon despropòsit que presentava: resulta que per tombar, no era suficient amb girar el manillar en la direcció escollida! A mes, calia inclinar-se per contrarestar la força centrifuga! Allò era arriscadíssim, i nomes de pensar en veure com el terra s’anava acostant a una de les seves orelles ja li agafava vertigen i rodaments de cap.
Abans de resoldre aquest problema, calia anar a casa i complir amb els compromisos socials i familiars. Mentre esperava que baixes la dona, que es vestia per la ocasió, va convidar tots els parroquians del bar de baix a sortir i admirar la maquina i llavors va tindre una inspiració. Dirigint-se al que semblava mes entès li va dir, fatxenda:
-Ja has escoltat com sona el motor? Va fina com un rellotge. Ja ho veuràs, engega-la-
Tothom estava tip i recuit de sentir Lambrettas, però desitjant complaure el Pere en un dia tant feliç, el veí, sol·lícit, va accedir, i el Pere va apressar la dona per marxar abans que a ningú se li acudis de tornar a aturar el motor.
Un cop en marxa, en Pere va recordar que havia vist engegar vehicles pel procediment de deixar-los caure per un pendent abans d’engranar la velocitat, o sigui que el viatge inaugural va consistir en una parsimoniosa ruta fins al castell de Montjuic, on els pendents garantizaven el retorn.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada